AKOS

Els agents d'IA escriuen codi que sembla correcte però prenen decisions de júnior: navegació confusa, formularis inaccessibles, autenticació amb fuites, funcions que ningú no ha demanat. El coneixement per evitar-ho ja existeix en llibres, estàndards i en la pràctica del sector, però els agents no el poden fer servir tal com és.

AKOS el destil·la: 60 paquets en 12 àrees (UX, arquitectura, seguretat, frontend, testing…), 13 agents revisors i una revisió que acaba amb una decisió clara sobre si la feina es pot publicar.

Cada paquet destil·la una font o una àrea amb la mateixa estructura de fitxers, així que l'agent només carrega la part que necessita. Una capa central decideix qui guanya quan les fonts no coincideixen i quant rigor aplicar, de prototip a empresa. Els fluxos encadenen agents, les rúbriques puntuen cada dimensió de 0 a 100 i una petita CLI ho connecta tot a qualsevol projecte sense sobreescriure res.

El corpus està limitat a propòsit: a partir d'uns 60 paquets, triar els adequats empitjora més de pressa del que millora la cobertura.

Al costat hi van créixer dues peces relacionades. ADF, l'AI Development Framework, és l'entorn on treballa un agent: una constitució, skills, agents, fluxos i memòria, que s'afegeix a un projecte com a submòdul de git. IPAUD Agentic OS és un experiment local que executa Claude Code, Codex o OpenCode en worktrees aïllats per projecte, amb verificació, traces i aprovació humana abans d'integrar res.

• Markdown · Bash
• Claude Code · Codex CLI
• Llicència MIT